FITXA TÈCNICA
Títol: El tres de Maig de 1808
Autor: Francisco de Goya ( Fuendetodos, 1746-Burdeos, 1828
Cronologia: 1814
Tècnica: oli sobre tela
Mides: 266 x 345 cm
Estil: neoclàssic- romàntic
Tema: històric - al·legòric.
Localització: Museo del Prado ( Madrid)
L ‘autor
Pintor i gravador, Goya és un dels creadors més grans de tots els temps. Va aprendre l’ofici a Saragossa i a l’any 1770 va viatjar a Itàlia, on va estudiar els mestres italians i va adquirir l’estètica neoclàssica i el gust per les figures al·legòriques i mitològiques. De tornada a Espanya va pintar els frescos de la basílica de El pilar de Saragossa i tot seguit es va traslladar a Madrid, sota la tutela del pintor de Cort Francisco Bayeu.
Recomanat per Bayeu, va ingressar a la Real Fabrica de Tapices el 1775 on va realitzar quatre sèries de cartrons seguint els paràmetres classicistes del moment. Es va introduir als cercles aristocràtics de Madrid i va esdevenir el retratista de més anomenada a la Cort, fins que el rei Carles IV el va nomenar pintor de cambra l’any 1789. L’any 1792 Goya va pronunciar un discurs a l’Acadèmia a favor de la originalitat del pintor i de la necessitat d’alliberar-se de les rígides regles neoclàssiques i academicistes.
L’ambigua posició de Goya durant la guerra del Fiancés ( 1808-1814) va fer que, acabada la guerra, perdés els seus privilegis. L’any 1824, decebut per la situació apolítica a Espanya, governada aleshores per Ferran VII, es va refugiar a Bordeus, on va morir exiliat.
Descripció formal.
La composició s’articula en tres grups amb un paisatge de cases al fons. A l’esquerra veiem a un conjunt de persones, unes mortes, d’altres en el moment de màxim dramatisme abans de la execució i un grup que espera el seu moment amb por i desesperació. L’espai de la dreta està ocupat per l’escamot de soldats arrenglerats en diagonal . La llum serveix per il·luminar amb força els personatges de l’esquerra, mentre l’ombra envolta els soldats de la part dreta. La composició s’articula en relació a la figura que amb els braços oberts sembla encarar-se als soldats. Una línea de l’horitzó alta fa que l’espectador es converteixi en un protagonista mes i alhora potencia el realisme del tema representat.
Destaca la expressivitat dels personatges, en actituds i escorços violents, alhora que amb una sàvia descripció d’actituds: por,horror, resignació, heroisme.... Per contra els soldats francesos semblen autòmats, figures que representen, no a homes, sinó a la repressió . Al fons , els terrats de les cases donen realisme a l’escena ja que la situen en un lloc concret: Madrid. La gama cromàtica força reduïda – ocre, negre, blanc, groc i vermell- potencia el dramatisme de la escena , alhora que unes pinzellades llargues i obertes accentuen la expressivitat del conjunt. Llum i color ajuden a crear una gran profunditat, alhora que compositivament els grups de personatges s’organitzen en línees diagonals que, entrecreuant-se, dinamitzant la representació.
Temàtica, significat i funció
El 24 de febrer de 1714, quasi sis anys desprès del fet representat, Goya escriu al regent, el cardenal Lluis de Borbó, per oferir-se a “ perpetuar por medio del pincel las más notables y heróicas acciones o escenas de nuestra gloriosa insurrección contra el tirano de Europa”, referint-se a Napoleó. El Tres de maig va formar parella amb El dos de maig conegut també com La carrega dels mamelucs, als que alguns autors volen afegir dos més, avui desapareguts: Aixecament dels patriotes davant el Palau reial i La defensa del Parc d’artilleria
La acció es situa en la muntanya del Principe Pío, des de on es visible el presumiblement Cuartel del Conde-Duque, les arquitectures del qual es dibuixen al fons de la composició. Destaca la inclusió en l’escena d’una dona i d’un frare, el que dona versemblança a l’escena, ja que aquella nit va ser afusellat l’eclesiàstic Francisco Gallego y Dávila, i les dones s’havien afegit a la lluita sent víctimes també de la repressió.
A nivell iconogràfic la figura de l‘home amb els braços en creu es relaciona amb la crucifixió de Jesús, alhora que els colors groc i blanc , símbols heràldics del Papa simbolitzen l’església, mentre la llum es una metàfora de la presencia de Deu..
El caràcter heroic dels quadres neoclàssics d’Història, com El jurament dels Horacis o Les Sabines de David, està absent de la representació, que s’acosta mes a l’esperit del Goya dels Desastres de la guerra((1810-1812), es a dir una funció de denuncia de la Guerra i del Invasor francès, a la que aquí s’afegeix la representació d’aquells que lluiten per la llibertat, idea i imatge que, a partir del Romanticisme- La llibertat guiant al poble de delacroix com exemple, arribarà fins els nostres dies.
No se sap, un cop fets els quadres, quina va ser la seva funció, si com a decoració d’un arc de triomf en honor del retorn de Ferran VII, o per a la celebració commemorativa del Dos de Maig.
Models i influències
Aquesta obra segueix la tradició de la plàstica barroca , a la manera dels martiris de sants, amb tota la seva cruesa. El mateix Goya en quadres cronològicament posteriors com l’Oració a l’Hort de Getsemaní(1819) utilitzarà la mateixa expressió, semblantment a com ho havien fet, entre d’altres, Ribera i Tiépolo en les seves representacions del martiri de sant Bertomeu. Alhora el fort contrast de llum i ombra es deutor del tenebrisme hispà i de solucions italianes del segle XVII.
La influencia d’aquest quadre es evident en La execució de Maximilià de Manet i en La matança de Corea de Picasso. A nivell conceptual- l’horror de la Guerra- es relaciona amb el Guernica de Picasso.
