Títol: . El Tres de Maig de 1808
Autor: . Francisco Goya (Fuentetodos, 1746- Bordeus ,1828)
Datació: 1814
Localització actual: . Museo del Prado (Madrid)
Tècnica i suport: . oli sobre tela
..................
Tema: . historic- al·legòric
Estil i lloc d'origen: . neoclàssic- romàntic. Pintura espanyola
1.2. Context històric
El context es situa entre dues èpoques històriques: l'Antic Règim, pertanyent a l'Edat Moderna, amb les seves monarquies absolutes, una societat dividida en estaments i el Despotisme Il·lustrat; i el Règim Liberal propi de la nova Edat Contemporània, que neix dels principis revolucionaris francesos i que reconeix la sobirania del poble i la separació dels tres poders.
En 1789, a França estalla la Revolució Francesa . En 1807, Godoy firma el tractat de Fonteainebleau , en el cual les tropes franceses poden entrar al territori espanyol. El acord es un pretext per atacar Espanya i en Març de 1808 , Napoleó nomena al seu germà José Bonaparte com a Emperador de Espanya. En 1814 les torpes franceses abandonen el territori espanyol. També es dona el Trienni Liberal que dura de 1820 a 1823 pero acaba amb el cent fills de Sant Lluís posant una altra vegada el Rei.
1.3.Context cultural.
El segle XVIII es conegut com el Segle de les Llums o de la Il·lustració.Aquesta època es caracteritza pel predomini de la raó humana sobre qualsevol altra font de coneixement, els sentiments o la fe queden desplaçats en la mentalitat de l'home il·lustrat i per aquesta raó l'església i la teologia són sotmeses a crítica.
L'experimentació, la ciència i el progrés són molt valorats per la seva directa relació amb la raó. A Espanya, la ciència és impulsada per les Societats Econòmiques d'Amics del País i les Acadèmies de Ciències estan protegides pels reis. Com a reflex de l'esperit il·lustrat es creen en aquest segle nombroses institucions culturals, així són representatives la Llibreria Real construïda en 1771, que és l'actual Biblioteca Nacional, i les Acadèmies de la Llengua en 1713, Medicina en 1732, Història en 1735 i la de Belles arts de Sant Fernando en 1744.
En relació amb el món de l'art els grans moviments artístics del segle XVIII i dels primers anys del XIX són el Rococó, el Neoclassicisme i el Romanticisme.
El Rococó és l'última i desesperada manifestació estètica d'una aristocràcia que decau.
1.4. Autor
Pintor i gravador, Goya és un dels creadors més grans de tots els temps. Va aprendre l’ofici a Saragossa i a l’any 1770 va viatjar a Itàlia, on va estudiar els mestres italians i va adquirir l’estètica neoclàssica i el gust per les figures al·legòriques i mitològiques. De tornada a Espanya va pintar els frescos de la basílica de El Pilar de Saragossa i tot seguit es va traslladar a Madrid, sota la tutela del pintor de Cort Francisco Bayeu. Recomanat per Bayeu, va ingressar a la Real Fabrica de Tapices el 1775 on va realitzar quatre sèries de cartrons seguint els paràmetres classicistes del moment. Es va introduir als cercles aristocràtics de Madrid i va esdevenir el retratista de més anomenada a la Cort, fins que el rei Carles IV el va nomenar pintor de cambra l’any 1789. L’any 1792 Goya va pronunciar un discurs a l’Acadèmia a favor de la originalitat del pintor i de la necessitat d’alliberar-se de les rígides regles neoclàssiques i academicistes. L’ambigua posició de Goya durant la guerra del Francès ( 1808-1814) va fer que, acabada la guerra, perdés els seus privilegis. L’any 1824, decebut per la situació apolítica a Espanya, governada aleshores per Ferran VII, es va refugiar a Bordeus, on va morir exiliat.
1.5. Encàrrec
Se´l va encarregar la Tesoreria a Goya per «perpetuar por medio del pincel las más notables y heroicas acciones o escenas de nuestra gloriosa insurrección contra el tirano de Europa».
