El 24 de febrer de 1714, quasi sis anys desprès del fet representat, Goya escriu al regent, el cardenal Lluis de Borbó, per oferir-se a “ perpetuar por medio del pinceladas las más notables y heróicas acciones o escenas de nuestra gloriosa insurrección contra el tirano de Europa”, referint-se a Napoleó. El Tres de maig va formar parella amb El dos de maig conegut també com La carrega dels mamelucs, als que alguns autors volen afegir dos més, avui desapareguts: Aixecament dels patriotes davant el Palau reial i La defensa del Parc d’artilleria.
.4.2. Significat
La acció es situa en la muntanya del Principe Pío, des d'on és visible el presumiblement Cuartel del Conde-Duque, les arquitectures del qual es dibuixen al fons de la composició. Destaca la inclusió en l’escena d’una dona i d’un frare. A nivell iconogràfic la figura de l‘home amb els braços en creu es relaciona amb la crucifixió de Jesús, alhora que els colors groc i blanc , símbols heràldics del Papa simbolitzen l’església, mentre la llum es una metàfora de la presencia de Déu.
Exactament no se sap un cop fets els quadres, quina va ser la seva funció, si com a decoració d’un arc de triomf en honor del retorn de Ferran VII, o per a la celebració commemorativa del Dos de Maig.
